12/11/2018
És dilluns per la vesprada
passe el pont del meu castell,
peu a peu creue la via
i allà al fons se senten ells.
El vent duu música i crits,
serpentines de xiquets
i rient ballen els arbres
al ritme del pati immens.
Desfilen en rectes corbes,
s’endinsen al seus quefers,
ensopint a un temps el pati,
s’adorm el soroll del vent.
A l’aulari d’infantil
entren vint-i-cinc xiquets
tots a punt per enlairar-se
entre riures i versets…
Esta obra està baix Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivar 4.0 Internacional.